Inventari de ponts i viaductes de la línia de l'AVE Madrid-Barcelona.
Les infraestructures d'alta velocitat suposen la materialització d'una lògica política i econòmica que en nom de la vertebració territorial i progrés econòmic estructuren l'espai i en certa manera els hàbits de vida. Però els criteris sobre els quals se sustenta el discurs de l'Estat van superar fa temps els criteris de rendibilitat social convertint-se en un instrument especulatiu per al poder polític (aconseguir vots) i el poder econòmic (redistribuir i reinvertir l'excedent de capital).
La velocitat s'ha convertit en un valor fonamental no ja per a una societat que es vol moderna sinó per a la construcció de el món en general. La seva aura tecnològica i el seu poder de seducció, sempre a l'última, la fa ideal per als propòsits de el poder polític i econòmic. I si el viatger es queda sense l'experiència del lloc pel qual transita invisibilitzant el territori, l'espectador queda fascinat per l'espectacle sense veure més enllà, "almenys es veu en què es gasten els diners els polítics".
Aquest és un recorregut pels ponts i viaductes de la línia d'Alta Velocitat entre Madrid i Barcelona per explorar les implicacions socials i ambientals d'un territori a l'ombra de l'AVE. Un territori que sosté la infraestructura més poderosa i emblema de modernitat d'Espanya, però que la deixa al marge de la imatge que projecta. Una infraestructura fruit de el poder polític i econòmic al servei de l'especulació i l'espectacularització.
Però més enllà dels efectes sobre el territori: despoblació rural, polarització espacial, tensions territorials, impacte ambiental, corrupció política ... el projecte reflexiona sobre els efectes de la velocitat i la seva concreció espectacular. En el seu recorregut s'exploren els vincles entre fotografia i ferrocarril, la percepció i objectivació de el temps, i la fragmentació i representació de l'espai.
